dimarts, 12 de juliol de 2011

Excursió a l’Alta Garrotxa (Sadernes-Sant Aniol d’Aguja-Salt del Brull)

Desprès d’acabar els exàmens i començar l’estiuet, per fi, aquest passat dissabte vam fer alguna cosa diferent per trencar la monòtona rutina.
El Carles, un company de la universitat, ens va portar al magnífic espai natural de Sant Aniol, a l’Alta Garrotxa, on vam fer una ruta seguint la riera de Sant Aniol fins arribar al Salt del Brull. La ruta es caracteritza per els seus gorgs d’aigua fresca, transparent  i neta com cap altre i les seves roques blanques i fines que contrasten amb els diferents tons de blau i verd de l’aigua cristal·lina.

 Per arribar-hi des de Sant Quintí us proposo un recorregut lliure de peatges el qual va fins a Igualada i cap a Manresa, tot seguit s’agafa l’Eix direcció Vic i a l’altura del Gurb (un nom d’allò més estrany per cert) ja s’agafa la nova carretera dels Túnels de Bracons que arriba fins a Olot, d’allà es va fins a Muntagut i finalment s’agafa una carretera secundària que ens portarà fins a l’Hostal de Sadernes on podem deixar el cotxe i començar la ruta. Nosaltres vam tardar un total de dues hores i mitja però ens vam aturar a l’àrea del Gurb una estoneta, així que el viatge no és excessivament llarg i pesat.


La ruta de Sadernes al Salt del Brull és bastant assequible per tothom,  hi ha moments que s’ha de traspassar la riera, hi ha moments que el camí és estret i rocós i l’últim tram des de la gorga fosca o gorg blau fins al Salt del Brull és el tram més rocós el qual es passa seguint la riba de la riera. Nosaltres vam estar tres hores fins arribar a la gorga fosca anant a bon ritme.
Durant el camí es passen diferents ponts de pedra i ponts penjants de fusta i durant tot el recorregut pots aprofitar per banyar-te en les seves magnifiques aigües.   


 A meitat de camí s’arriba a Sant Aniol d’Aguja on trobem una petita ermita en la qual tots els excursionistes poden fer sonar la seva campana i una antic hostal en ruïnes i uns minuts més amunt arribem  a la font de Sant Aniol on podem aprofitar per omplir les ampolles d’aigua ben fresca i natural.


Nosaltres vam esperar arribar a la Gorga Fosca o Gorg Blau per fer la primera remullada, però us he de dir que tot i que per una banda el gorg té el seu encant especial perquè queda apartat del camí, hi ha una petita cascada des d’on els més valents s’hi tiren i sembla que estigui en mig d’un indret ben allunyat de la civilització d’altra banda, al ser un gorg gran i amagat queda a l’ombra i la seva aigua és la més freda de totes, s’ha de tenir valor per entrar-hi, però un cop hi ets el cos s’acostuma.


A la fi varem arribar a l’últim gorg, l’anomenat Salt del Brull que es troba a tocar de la frontera amb França. Aquest últim és més petit que l’anterior però l’aigua a diferència de l’altre no està congelada, d’altra banda et pots col·locar sota de la cascada perfectament ja que toques a terra i així pots comprovar la força de l’aigua al caure des de tants metres.


 En fi, va ser una gran sortida i espero que vosaltres la gaudiu alguna vegada i que us serveixi d’alguna cosa la informació.