dimarts, 22 de febrer de 2011

conformistes VS món de merda

Estic cansada de sentir-nos dir que som una generació sense ideals, una generació que se sent perduda perquè no té res pel què lluitar, a diferència dels nostres pares, que van viure el moment de transició i canvi d'una dictadura a una "democràcia"... si és que es pot dir així, però bé aquest és un altra tema...

                Doncs bé, n’estic fins els piiiiiiiiiip d’aquesta història que l’únic que motiva és que milers de joves (i no tan joves) es creguin aquestes paraules infectades i es tornin uns conformistes d’aquesta, NOSTRA,  gran societat capitalista i consumista de merda on el que impera és tenir l’últim model de mòbil que ha sortit al mercat, vestir de les “millors marques” i poder-ne fanfarronejar davant dels amiguets/es. Això és precisament el que pretén aquest sistema polític i econòmic  neoliberalista que ens envolta, que tots siguem unes marionetes del mercat i només “piluem” per demanar més i més i més novetats que puguem aconseguir per fer-nos estúpidament més “feliços”!!!

                Jo no em vull conformar, no em vull rendir davant quatre grans multinacionals que l’únic que busquen és el seu propi benefici sense importar-los una merda (ho sento per la reiteració) les grans conseqüències catastròfiques que estan causant al món!! Tots tenim pel que lluitar, TOTS! No ens podem quedar quiets mirant com destrossen el planeta, com cada vegada hi ha més pobresa i com el poder passa a ser únicament del mercat econòmic. Nosaltres també tenim poder, però l’hem de saber utilitzar i no ens ha de fer por plantar cara; és sabut per tothom que la unió fa la força!


             
       No ajudem a destruir el planeta, no ajudem a enriquir més a qui ja ho és massa, no ajudem a fer la guerra, no ajudem a augmentar la pobresa del món, no ajudem a extingir espècies animals i boscos frondosos plens de vida, no ens tornem uns conformistes i lluitem contra aquest món de merda en el què ens ha tocat viure!!!


PD: [aplaudiments] que fàcil és deixar anar tota aquesta parrafada des del sofà estant; si, pot semblar hipòcrita (segurament en part ho soc) perquè jo també tinc moltissims desitjos banals (ningú és perfecta), però mai està de menys fer una petita reivindicació. Se que tots hem tingut idees d’aquest tipus(no podem contaminar tan, abajo el capitalismo,...), però si molts de nosaltres hi pensem, el que toca preguntar-nos és:

I NOSALTRES QUÈ HI PODEM FER????

Jo, hi pensaré.