Un dia molt especial.... ♥

REC.04 a IGUALADA

un any passa volant... :D

Jungle Drum (Emiliana Torrini)

Hey, I'm in love
My fingers keep on clicking to the beating of my heart
Hey, I can't stop my feet
Ebony and ivory and dancing in the street
Hey, it's 'cause of you
The world is in a crazy hazy hue

My heart is beating like a jungle drum
My heart is beating like a jungle drum
My heart is beating like a jungle drum

Man, you got me burning
I'm the moment between the striking and the fire
Hey, read my lips
'Cause all they say is kiss, kiss, kiss, kiss, kiss
No, it won't ever stop
My hands are in the air, yes, I'm in love

My heart is beating like a jungle drum
My heart is beating like a jungle drum
My heart is beating like a jungle drum
My heart is beating like a jungle drum

My heart is beating like a jungle drum
My heart is beating like a jungle drum
My heart is beating like a jungle drum
My heart is beating like a jungle

Excursió a l’Alta Garrotxa (Sadernes-Sant Aniol d’Aguja-Salt del Brull)

Desprès d’acabar els exàmens i començar l’estiuet, per fi, aquest passat dissabte vam fer alguna cosa diferent per trencar la monòtona rutina.

El Carles, un company de la universitat, ens va portar al magnífic espai natural de Sant Aniol, a l’Alta Garrotxa, on vam fer una ruta seguint la riera de Sant Aniol fins arribar al Salt del Brull. La ruta es caracteritza per els seus gorgs d’aigua fresca, transparent  i neta com cap altre i les seves roques blanques i fines que contrasten amb els diferents tons de blau i verd de l’aigua cristal·lina.

 Per arribar-hi des de Sant Quintí us proposo un recorregut lliure de peatges el qual va fins a Igualada i cap a Manresa, tot seguit s’agafa l’Eix direcció Vic i a l’altura del Gurb (un nom d’allò més estrany per cert) ja s’agafa la nova carretera dels Túnels de Bracons que arriba fins a Olot, d’allà es va fins a Muntagut i finalment s’agafa una carretera secundària que ens portarà fins a l’Hostal de Sadernes on podem deixar el cotxe i començar la ruta. Nosaltres vam tardar un total de dues hores i mitja però ens vam aturar a l’àrea del Gurb una estoneta, així que el viatge no és excessivament llarg i pesat.

La ruta de Sadernes al Salt del Brull és bastant assequible per tothom,  hi ha moments que s’ha de traspassar la riera, hi ha moments que el camí és estret i rocós i l’últim tram des de la gorga fosca o gorg blau fins al Salt del Brull és el tram més rocós el qual es passa seguint la riba de la riera. Nosaltres vam estar tres hores fins arribar a la gorga fosca anant a bon ritme.

Durant el camí es passen diferents ponts de pedra i ponts penjants de fusta i durant tot el recorregut pots aprofitar per banyar-te en les seves magnifiques aigües.   

 A meitat de camí s’arriba a Sant Aniol d’Aguja on trobem una petita ermita en la qual tots els excursionistes poden fer sonar la seva campana i una antic hostal en ruïnes i uns minuts més amunt arribem  a la font de Sant Aniol on podem aprofitar per omplir les ampolles d’aigua ben fresca i natural.

Nosaltres vam esperar arribar a la Gorga Fosca o Gorg Blau per fer la primera remullada, però us he de dir que tot i que per una banda el gorg té el seu encant especial perquè queda apartat del camí, hi ha una petita cascada des d’on els més valents s’hi tiren i sembla que estigui en mig d’un indret ben allunyat de la civilització d’altra banda, al ser un gorg gran i amagat queda a l’ombra i la seva aigua és la més freda de totes, s’ha de tenir valor per entrar-hi, però un cop hi ets el cos s’acostuma.

A la fi varem arribar a l’últim gorg, l’anomenat Salt del Brull que es troba a tocar de la frontera amb França. Aquest últim és més petit que l’anterior però l’aigua a diferència de l’altre no està congelada, d’altra banda et pots col·locar sota de la cascada perfectament ja que toques a terra i així pots comprovar la força de l’aigua al caure des de tants metres.

 En fi, va ser una gran sortida i espero que vosaltres la gaudiu alguna vegada i que us serveixi d’alguna cosa la informació.   

conformistes VS món de merda

Estic cansada de sentir-nos dir que som una generació sense ideals, una generació que se sent perduda perquè no té res pel què lluitar, a diferència dels nostres pares, que van viure el moment de transició i canvi d'una dictadura a una "democràcia"... si és que es pot dir així, però bé aquest és un altra tema...

                Doncs bé, n’estic fins els piiiiiiiiiip d’aquesta història que l’únic que motiva és que milers de joves (i no tan joves) es creguin aquestes paraules infectades i es tornin uns conformistes d’aquesta, NOSTRA,  gran societat capitalista i consumista de merda on el que impera és tenir l’últim model de mòbil que ha sortit al mercat, vestir de les “millors marques” i poder-ne fanfarronejar davant dels amiguets/es. Això és precisament el que pretén aquest sistema polític i econòmic  neoliberalista que ens envolta, que tots siguem unes marionetes del mercat i només “piluem” per demanar més i més i més novetats que puguem aconseguir per fer-nos estúpidament més “feliços”!!!

                Jo no em vull conformar, no em vull rendir davant quatre grans multinacionals que l’únic que busquen és el seu propi benefici sense importar-los una merda (ho sento per la reiteració) les grans conseqüències catastròfiques que estan causant al món!! Tots tenim pel que lluitar, TOTS! No ens podem quedar quiets mirant com destrossen el planeta, com cada vegada hi ha més pobresa i com el poder passa a ser únicament del mercat econòmic. Nosaltres també tenim poder, però l’hem de saber utilitzar i no ens ha de fer por plantar cara; és sabut per tothom que la unió fa la força!

             

       No ajudem a destruir el planeta, no ajudem a enriquir més a qui ja ho és massa, no ajudem a fer la guerra, no ajudem a augmentar la pobresa del món, no ajudem a extingir espècies animals i boscos frondosos plens de vida, no ens tornem uns conformistes i lluitem contra aquest món de merda en el què ens ha tocat viure!!!

PD: [aplaudiments] que fàcil és deixar anar tota aquesta parrafada des del sofà estant; si, pot semblar hipòcrita (segurament en part ho soc) perquè jo també tinc moltissims desitjos banals (ningú és perfecta), però mai està de menys fer una petita reivindicació. Se que tots hem tingut idees d’aquest tipus(no podem contaminar tan, abajo el capitalismo,...), però si molts de nosaltres hi pensem, el que toca preguntar-nos és:

I NOSALTRES QUÈ HI PODEM FER????

Jo, hi pensaré.