TRADICIONS

Des del moment en que naixem i sense saber-ho ens veiem envoltats d'un seguit de tradicions que ens envolten; tradicions familiars, tradicions culturals, tradicions religioses,... algunes venen de lluny, les altres son relativament noves i algunes encara estan per venir.
Amb els anys algunes tradicions s'acaben arrelant tant a la nostra vida que ens sembla difícil viure sense elles, altres simplement es fan perquè toquen... algunes es van perdent en l'oblit i d'altres creen conflictes... perquè arriba un punt que lo tradicional, lo cultural i lo religiós es confon tan que no se sap on acaba un i on comença l'altra i és aquí on comencen els conflictes.
Cada vegada més la gent es qüestiona si hi ha tradicions que han de seguir o no, però qui ho ha de decidir?

Tot això m'ha vingut en ment desprès d’haver passat un dia a Montserrat, lloc de pelegrinatge per molta gent i de gran importància religiosa; on la Moreneta (l'única mare de Déu negra, que jo sàpiga) és la gran relíquia del santuari.
El fet és que feia uns 10 anys que no hi anava i desprès d'arribar-hi i haver caminat durant més de 4 hores vaig pensar que no podia marxar d’allà sense visitar la Moreneta, al cap i a la fi era TRADICIÓ! Així que sense pensar-ho més ens vam dirigir cap al santuari i ens vam plantar davant la Moreneta; segons tinc entès la gent li demana coses i li acaricia la bola que porta a la mà; no volia ser menys així que m’hi vaig posar al davant i vaig seguir la TRADICIÓ. He de dir que just el moment de fer-ho un estrany remordiment em va recórrer el cos (és correcte el que faig? És ètic?)  Va ser molt curt de seguida em vaig dir: quin mal té desitjar? és igual que li demani a una Verge, a un estel fugaç o tirant una moneda a un pou, el que importa realment és que el sol fet de fer-ho et crea esperança.

Ja per acabar de rematar-ho ens va ser impossible marxar d’allà sense encendre un ciri, i amb això vull acabar la meva “reflexió”; el que realment importa és que la gent, pel sol fet de posar un ciri o demanar un desig a la Moreneta, moltes vegades està fent un gran gest, moltes persones pensen en gent a la que estimen i els hi desitgen el millor. És bonic veure tots els ciris encesos i pensar quants somnis, quans sentiments s’alberguen en cada ciri... penso que en aquest cas la tradició passa per sobre la religió i fa que per un moment tots siguem més persones...